El projecte docent "Aprenentatge Servei en l'àmbit de l'optometria" guardonat amb la la Distinció Jaume Vicens Vives

Les distincions es lliuraran el proper 8 de setembre durant l'acte d'inauguració del curs universitari, presidit pel M.H. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

La distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària es va crear l'any 1996 i té la finalitat de premiar l'excel·lència en la docència universitària. Les candidatures les presenten els consells socials de les universitats públiques catalanes, o els òrgans equivalents de les universitats privades, i la proposta es tramita a través de la secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

En l'edició 2017, la tasca docent del professorat de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) en el projecte Aprenentatge Servei en l'àmbit de l'optometria, que es desenvolupa al Centre Universitari de la Visió de la Universitat Politècnica de Catalunya, rebrà la Distinció Jaume Vicens Vives, com a premi col·lectiu, "pel desenvolupament pioner de la metodologia docent "aprenentatge-servei", que permet consolidar i posar en pràctica els coneixements teòrics amb l'atenció a usuaris, principalment persones en risc d'exclusió social, del Centre Universitari de la Visió, pràctica que apropa els futurs graduats a l'entorn real de la societat alhora que contribueix a formar-los en competències clíniques com a professionals sanitaris responsables i compromesos socialment".

Aprenentatge servei: valors humans i valors educatius

En una professió sanitària és necessari que el procés de formació no estigui allunyat de l’entorn real de la societat, de manera que el procés educatiu ha d’anar més enllà de les aules per facilitar la formació, en connexió directa amb l’entorn. En aquest context, l’aprenentatge servei és una eina clau en la formació sanitària, atès que permet aprendre mentre es presta un servei directe a la societat.

Una manera que l'estudiantat visqui situacions reals i aprengui amb l’experiència pròpia és participant en projectes socials directament lligats a la seva futura professió. Veure el fruit de la seva acció durant el període d’aprenentatge els fa créixer com a ciutadans i com a futurs professionals. A més, la formació basada en l’experiència impacta de manera més efectiva en l’adquisició d’habilitats: per aprendre cal fer.

En el procés basat en l’aprenentatge-servei no només es consoliden i es posen en pràctica els coneixements adquirits al llarg dels estudis d’òptica i optometria, si no que es consoliden, com a competències transversals, destreses personals com l’empatia i l’esperit crític, i es promouen i consoliden actituds cíviques com la responsabilitat, la participació, la tolerància, la professionalitat o el treball orientat al bé comú. Això forma part de la missió de formar òptics optometristes com a professionals sanitaris responsables i compromesos, capaços de viure i de conviure en societat, que correspon a la intenció de construir ciutadania activa des de la universitat pública.

En l’aprenentatge servei també hi trobem una manera de retornar a la societat allò que aquesta ens dona. Un retorn en forma de servei directe a un col·lectiu amb necessitats específiques, que d’altra manera no rebria.

Orígens i evolució de l’aprenentatge servei a la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa

El 1992 el primer director de l’Escola d’Òptica i Optometria de Terrassa (actualment Facultat) Joan Salvadó va plantejar la necessitat que els diplomats adquirissin experiència clínica, més enllà de la que podien rebre als laboratoris de l’Escola amb pacients interns o coneguts dels propis estudiants. El repte era atraure pacients amb necessitats reals i poder resoldre les seves demandes visuals de manera efectiva.

El prof. Salvadó va fer un plantejament a tres bandes que fou la llavor de la docència clínica actual: per una banda, va proposar a l’Ajuntament de Terrassa que, a través dels seus serveis socials, derivés persones amb problemes visuals que no podien fer front al pagament d’unes ulleres en un establiment d’òptica convencional.

D’altra banda, va contactar amb empreses del sector perquè facilitessin muntures i lents per poder cobrir les necessitats visuals d’aquests pacients. I per últim va organitzar, a través de l’assignatura d’Optometria i Contactologia Clínica, que els estudiants, supervisats pel professorat, atenguessin els pacients en tot el procés, des de l’atenció al gabinet fins a l’entrega final de les ulleres.

Actualment, són 10 les assignatures de grau i màster que es basen en el model d’aprenentatge i servei. El nombre d’empreses que proporciona material sense cost ha crescut fins les 14 actuals.