Vés al contingut (premeu Retorn)

El sostre de vidre de les dones a la ciència

La directora del Centre Universitari de la Visió, Núria Tomás, reivindica que "el nostre repte com a societat és treballar per la paritat en l'educació, l'ocupació i el reconeixement de les dones en ciència"
El sostre de vidre de les dones a la ciència
La Dra. Núria Tomás

El 14 de març de 2011 la Commission on the Status of Women de les Nacions Unides va concloure que cal fomentar l'accés i la participació de les dones i les nenes en l’educació, la formació, la ciència i la tecnologia, així com la promoció de la igualtat d'accés de les dones a la plena ocupació i al treball decent per tal quela capacitat de les dones contribueixi al desenvolupament, al creixement econòmic i al benestar de totes les societats i nacions.

No obstant, no va ser fins el 15 de desembre de 2015, que l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’11 de febrer de cada any, el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Gràcies en bona part a l’impuls de la RASIT (Royal Academy of Science International Trust), una organització que des del 1968 treballa per apoderar les dones a la ciència a través de l’educació, l’ocupació i el reconeixement, tres conceptes que haurien d’anar lligats i que sovint no hi van quan parlem de dones i ciència.

L’11 de febrer, és un bon moment per donar un cop d’ull a les dades que tenim a l’abast, dades que, en aquest cas, no menteixen ni són susceptibles de cap interpretació. Per el que fa a formació, com podem veure al gràfic següent, la proporció́ de dones titulades en títols de grau (61%) i màster (57 %) supera clarament la d’homes. Contràriament, quan parlem d’estudis post doctorals, la tendència s’inverteix i el percentatge  de dones decau fins a un 49 %.

Presència de dones i homes a les universitats catalanes curs 2014 - 2015.
Font: http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/.content/16_ciencia_i_societat/ciencia_i_societat/dones_i_ciencia/documents/jornada_commem_dona_ciencia/4-Inma-Pastor.pdf

Per el que fa a ocupació, si prenem d’exemple el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) la institució publica dedicada a la recerca més gran de l’Estat Espanyol i la tercera d’Europa, de nou es pot observar que, malgrat que en les etapes de formació (pre-doctoral) hi ha una majoria de dones, els llocs permanents i de més responsabilitat els ocupen els homes.

Participació en les tasques científiques del CSIC:  % d’homes i dones segons el tipus de vinculació RyC : beques Ramon y Cajal, CT: científics titulars, Investigadors científics, PI: professors d’investigació
Font: http://www.csic.es/web/guest/mujeres-y-ciencia

Si ens traslladem a la universitat, les estadístiques també mostren que la universitat tampoc no és un espai d’igualtat –al contrari del que es podria pensar d’un sistema en què es valoren els mèrits–. Les dades  es reprodueixen en el primer gràfic mostrat, en forma de tisora,  en què s’aprecia una important pèrdua del potencial femení a partir de la lectura de la tesi doctoral. És a dir, les dones són la minoria en totes les etapes de la carrera acadèmica de la universitat, però especialment en els llocs de poder de la piràmide organitzacional universitària, amb menys d’un 20 % de catedràtiques. Si ens centrem en universitats de ciències i tecnologia, com pot ser la UPC, la situació s’agreuja, amb un 25-30 % de dones en els estadis intermedis de la carrera acadèmica i només un 8% de catedràtiques.    Això evidencia la presència d’un sostre de vidre, existent en aquest camp igual que en la majoria d’àmbits laborals.

Gràfic Carrera Acadèmica 2015 UPC https://gpaq.upc.edu/lldades/indicador.asp?index=5_3

Pel que fa al reconeixement, el panorama és també desolador. Fixem-nos en els premis Nobel que es donen des del 1901. S’han donat 326 premis de Física, Química i Medicina, que suposa uns 1350 guardonats (el premi no és sempre unipersonal). A les llistes de premiats hi trobem només 19 dones, el que representa un trist 1,4 %.

Si busquem entre els reconeixements que es fan a Catalunya ens podem fixar en els Guardons Narcís Monturiol, creats el 1982 pel reconeixement de persones i entitats que han contribuït significativament en el progrés de la ciència i la tecnologia a Catalunya. Des de la seva creació i fins al 2015, s’han atorgat 283 guardons, d’aquests només 51 han anat a parar en mans de dones (18%). Per donar un detall positiu, cal dir que en els últims anys s’ha notat un canvi de tendència, ja que entre el 2004 i el 2015 trobem 30 de les 51 dones guardonades.

Més recentment s’ha creat el programa ICREA Acadèmia, que es va llançar el 2008 amb l'objectiu d'impulsar i premiar l'excel·lència de la recerca dels professors de les universitats públiques de Catalunya. En les categories de Ciències experimentals, enginyeries i ciències de la salut només hi ha un 26% de premiades.

La transformació d’aquesta situació significa un repte molt important i ambiciós. El repte, com a societat, de treballar per una paritat en l’educació, l’ocupació i el reconeixement de les dones en ciència.

 

Adreces d'interès

Article publicat originalment a http://www.laccio.cat/2018/02/11/el-sostre-de-vidre-de-les-dones-a-la-ciencia/