Comparteix:

Eulalia Sánchez imparteix un curs sobre baixa visió a la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua (UNAN)

Al llarg d'una setmana, estudiants de 5è i docents d'Optometria Mèdica de la Facultat de Ciències Mèdiques van treballar diversos aspectes relacionats amb la discapacitat visual i el seu tractament optomètric

Durant el taller organitzat al Campus de Managua de la UNAN, del 29 de gener al 2 de febrer, la coordinadora de la Unitat de baixa visió i poblacions especials del Centre Universitari de la Visió Eulalia Sánchez va discutir amb els participants sobre com ha de ser el servei adequat i integral a persones amb problemes visuals i quins exàmens diferencials cal aplicar a un pacient: "La discapacitat visual inclou cecs i persones amb baixa visió i els limita en la seva vida diària".

En la seva estada a la UNAN, la prof. Sánchez ha explicat que la condició social i la qualitat de vida d'un pacient pot millorar gràcies a la intervenció de professionals de diferents àrees: "un oftalmòleg, un optometrista, el rehabilitador que ensenya tècniques perquè es pugui reincorporar a la seva vida quotidiana, caminar pel carrer i altres tasques habituals; el psicòleg és important per superar la depressió i perquè el pacient accepti l'ajuda que se li pugui oferir".

La deficiència visual, habitualment coneguda com a baixa visió, implica la presència d'una patologia de base (visual o sistèmica) que provocarà una disminució de les habilitats visuals (agudesa visual, camp visual, sensibilitat al contrast, visió del color, capacitat de resoldre l'enlluernament, capacitat de discriminar en condicions de poca il·luminació, etc.).

Els diferents nivells de visuals / deficiències venen determinats per dos paràmetres: l'agudesa visual (nivell de borrositat, on de l'1 al 10, el 10 representa la millor visió) i el camp visual ("el tros" de camp que el pacient és capaç de veure).

Tecnologia a favor de cecs

Al curs de la UNAN, la prof. Sánchez va explicar que hi ha una gran varietat d'aplicacions i eines tecnològiques que ajuden a les persones amb discapacitat visual a millorar el seu desenvolupament personal, com ara dispositius per ampliar text i imatges o lectors de pantalla, terminals de lectura i impressores Braille, anells per a llegir textos, impressores 3D o ulleres intel·ligents per a cecs, entre d'altres. "Hi ha diferents aplicacions, teories i tècniques que permeten l'aprofitament de la tecnologia en benefici de les persones cegues o amb baixa visió. Això es coneix com tiflotecnologia i l'usuari necessita un aprenentatge per a utilitzar correctament aquests dispositius. Actualment, els joves coneixen de tecnologia i si en un futur tenen discapacitat visual podran utilitzar aquesta habilitat a favor seu", va explicar la prof. Sánchez.