La FOOT, una facultat Triple A: Aprenentatge Servei, Activisme de recerca i Ascensor social

En una publicació recent al seu perfil de LinkedIn, Pere Losantos, membre del Gabinet d’Innovació i Comunitat (GIC UPC), va compartir una mirada personal i profundament inspirada sobre la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i Mirades Solidàries, el programa d’acció social que impulsa a través del Centre Universitari de la Visió (CUV).

Amb un estil divulgatiu i proper, Losantos descriu la FOOT com una “facultat Triple AAA”, no en el sentit dels rànquings universitaris, sinó pel seu compromís amb tres eixos fonamentals: l’Aprenentatge i Servei, l’Activisme de recerca i el seu paper com a Ascensor social.

A continuació, reproduïm íntegrament el seu text:

FOOT UPC, una facultat AAA

Per Pere Losantos

“Hi ha un centre docent del sistema universitari català que em té el cor robat: la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT de la Universitat Politècnica de Catalunya) i el seu projecte d'acció social, que jo qualifico com a triple AAA, en la línia dels ratings universitaris tan de moda, però aquí de debò. La FOOT va veure la llum a Terrassa com a escola universitària el 1977 i és avui una petita facultat amb uns 300 estudiants de grau i 30 de màster, i amb espais propis al centre de Terrassa. Compta també amb el Centre Universitari de la Visió, amb seus a Terrassa i a Barcelona, peça clau del model, com veureu de seguida. Comencem per la primera A.”

A d’Aprenentatge Servei

“L'atenció de la sanitat pública als problemes de visió és un nyap ple de forats: fa atenció mèdica (cataractes, glaucoma...) però no revisions optomètriques ni ulleres, ni tampoc baixa visió. Molta gent —especialment infants— queda sense cobertura i sense prevenció, i aquí entra en joc el Centre Universitari de la Visió (CUV). El projecte de Mirades Solidàries, en què participa tota l'escola, atén més de 2000 persones anualment en situació de vulnerabilitat derivades d’ajuntaments i entitats de serveis socials. A més, fan revisions periòdiques a les escoles de primària de la ciutat de Terrassa per desemmascarar dificultats d'aprenentatge que no són sinó problemes de visió fàcilment corregibles.

I tot això, és clar, ho fan en format d’Aprenentatge Servei: l'estudiantat hi participa i aprèn mentre retorna part de la inversió que la societat fa en la seva formació. I podeu pensar: és clar, fan la revisió, però i després, què? Doncs tenen convenis amb moltes empreses del sector que els proporcionen vidres i muntures per cobrir aquests casos. Un ecosistema sostenible en termes econòmics —tot i que podria tenir més recolzament, certament— treballat a pic i pala durant molts anys i que podria perfectament ser un cas de negoci per a l'Àlex Osterwalder.”

A d’Activisme de recerca

“Com a universitat pública, la FOOT orienta la seva recerca, incloent-hi els treballs de final d'estudis de grau i màster, a recollir i donar visibilitat a aquestes situacions de desempara en el camp de la visió. Un exemple paradigmàtic és la recerca sobre l'actual pandèmia de miopia, sobre la qual fa anys que fan seguiment i denúncia pública. L'abús de les pantalles i la baixa lluminositat fa que alguns estudis situïn l'any 2050 com el moment en què el 50% de la població mundial haurà desenvolupat miopia o alta miopia, que —a banda dels problemes d'aprenentatge del moment en infants i adolescents— poden derivar en problemes degeneratius de la retina o fins i tot en ceguesa en un futur.”

A d’Ascensor social

“Potser és la dada que més m'agrada, aquesta. No tinc clar quin és el factor desllorigador: el gènere, amb un 80% noies i 20% nois; els estudis de procedència, amb un 67% provinents de les PAU i un 26% de CFGS; l'enfocament social de l'escola i l’arrelament a Terrassa... El que sí tinc clar és que, de manera recurrent, entre el 60 i el 70% de l'alumnat que entra a la facultat pertany a famílies que no han anat mai a la universitat. Aquesta dada, que us pot semblar poc rellevant, és una rara avis en el món universitari. A tall d'exemple, a l'altra escola UPC de Terrassa, l’ESEIAAT, aquesta xifra es redueix a la meitat, un 32%. I si anem a Industrials Barcelona, l’ETSEIB, la cosa queda en un alarmant —per la pèrdua de diversitat— 12%. (Totes aquestes dades i més les trobeu al meravellós —per a mi, friqui de les dades— portal d'indicadors de la UPC).”

Una facultat amb Ànima

“No sé si us he convençut (i, de ben segur, que hi ha poc rigor en algunes afirmacions; no és el meu camp), però per a mi aquesta triple A d'Ascensor, Activisme i Aprenentatge Servei es resumeix en una de sola. Una escola amb Ànima. Tant de bo altres centres universitaris tinguessin tan clara la seva missió.”